Der Garten von Cal Carreter, Salbei

El jardí de Cal Carreter, Salbei. la primera dama de les plantes aromàtiques, és originària de zones de clima temperat d’Europa i és coneguda des dels temps més remots.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

El gènere Sàlvia pertany a la família de les Lamiaceas i és un gènere ric en espècies tan anuals com perennes, usades amb finalitats alimentoses o terapèutics o senzillament ornamentals.

La sàlvia que estem acostumats a usar per aromatitzar els menjars és la Sàlvia officinalis, espècie perenne.

És originària de les zones d’Europa de clima temperat.

És una planta estesa en tots els països de clima temperat i té un port arbustiu.

La tija, en un primer moment verd, després amb la maduresa es posa llenyós, de secció quadrangular i molt ramificat i pot aconseguir el metre d’altura.

Les fulles, amb un curt pecíol, són ovalades-lanceolades, d’un bonic color gris-verdós amb les vores dentades i amb el feix aterciapelat mentre el revés és més rude i amb nervadures evidents. Són riques en olis essencials que atorguen la característica aroma.

Les flors estan reunides comunament en la part terminal de la tija. El seu color, en la Sàlvia officinalis, és violeta.

Són hermafrodites (en la mateixa flor coexisteixen els òrgans reproductius femenins i masculins) i són pol·linitzades pels insectes.

 

TÈCNICA DE CULTIU

La sàlvia és una planta bastant rústica que viu bé si s’exposa a ple sol. Són en efecte plantes termòfiles i heliòfiles, és a dir que volen la calor i el sol. Generalment l’àrea de cultiu arriba fins a 900 m d’altitud sobre el nivell del mar, no més perquè no toleren els climes massa freds. Sobreviu amb dificultat en els entorns amb hiverns llargs i freds.

És una planta que pot ser també conreada en test mentre es respectin les seves exigències de cultiu encara que és a l’exterior i en plena terra on creix de millor manera.

Agraeix una bona circulació de l’aire.

Generalment després de 4-5 anys tendeixen a degenerar pel que després de tal període és millor reemplaçar-la.

REG

La sàlvia ha de regar-se amb moderació, estant atents a no deixar perilloses embassades en el terreny que són la principal causa de mort d’aquestes plantes. També suporten la sequera i no volen excessiva humitat atmosfèrica.

Deixar assecar el terreny entre un reg i un altre.

SÒL – TRASPLANTI

La sàlvia prefereix sòls neutres o lleugerament calcaris i sorrencs. Si el terra és molt permeable, convé afavorir un bon drenatge i una bona circulació de l’aire. S’han d’evitar els sòls àcids i pesats.

ABONAMENT

Per a la sàlvia s’usa un abonament líquid, oportunament diluït en l’aigua de reg, cada 15 dies a partir de la primavera i durant tot l’estiu. En els altres períodes els abonaments han de ser suspesos.

Ja que és una planta que és conreada predominantment per les seves fulles aromàtiques és preferible usar un adobament que contingui un títol bastant elevat en nitrogen (N) que afavoreix precisament el desenvolupament de les parts verdes.

FLORACIÓ

Floreix des de la primavera i durant tot l’estiu i les llavors maduren d’agost a setembre.

PODA

Una vegada acabada la floració, es realitza una poda que estimula el nou creixement de la planta.

MULTIPLICACIÓ PER LLAVORS

S’efectua al principi de la primavera distribuint les llavors en files paral·leles sobre un substrat per a llavors. Ja que les llavors són petites, per enterrar-les lleugerament, empenyi-les sota el substrat utilitzant un tros de fusta plana o bé pot abocar damunt nou substrat.

El recipient que conté les llavors ha de ser mantingut a l’ombra, a una temperatura al voltant de 18°C i constantment humit.

MULTIPLICACIÓ PER ESQUEIX

Els esqueixos es poden retirar o al març-abril o al juny-juliol. Es retiren àpexs vegetatius llargs d’uns 8-10 cm de plantes de 2-3 anys d’edat.

Es recomana tallar amb una fulla d’afaitar o amb un ganivet afilat anant amb compte que l’utensili que s’usa per al tall estigui net i desinfectat (preferiblement a la flama) per evitar infectar els teixits.

Després d’haver eliminat les fulles més baixes, s’enfonsa la part tallada en una pols per afavorir l’arrelament.

Aquesta operació no és molt important perquè els esqueixos generalment tenen una bona capacitat d’arrelament.

Posteriorment s’instal·len els esqueixos en una mescla formada d’una banda de torba i una de sorra gruixuda.

PLAGUES I MALALTIES

La planta pot estar sotmesa a moltes malalties. En cas que sigui utilitzada per cuinar es desaconsellen els tractaments químics. És preferible renovar les plantes, considerant el seu baix cost.

RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ

Les fulles per ser conservades han de ser recollides entre maig i juliol abans o al principi de la floració. S’utilitzen també els àpexs florals que han de ser recollits al principi de la floració.

Per a l’ús quotidià en la cuina, les fulles poden ser recollides entre la primavera i la tardor. Les millors són les dels cims i no han de ser rentades sinó fregades amb un drap humit.